ArxiRuta: Biblioteca-Archivo del Palacio de Peralada

FUENTE: La Dadade l’Associació d’Arxivers de Catalunya, 20.04.2020

 

Avui visitem un arxiu privat amb documents eclèctics i una biblioteca molt destacable situat en un important conjunt històric.

 

Presentació

 

La Biblioteca-Arxiu del Palau de Peralada (BAPP) és titularitat de la Fundació Privada Castell de Peralada i és dirigit per Inés Padrosa Gorgot.

 

Façana

Façana sud del Convent del Carme i part de muralla

Història

 

La biblioteca peraladenca va ser creada pels germans Rocabertí-Dameto en el darrer quart del s. XIX. Considerem que va estar plenament constituïda l’any 1886. Paral·lelament, es creà un arxiu administratiu amb la documentació generada per la restauració del castell i el convent del Carme. Aquesta documentació va passar a formar part de l’arxiu comtal que es trobava a Palma de Mallorca.

L’actual arxiu peraladenc és un conjunt eclèctic conformat a partir de l’any 1923 gràcies a les adquisicions dutes a terme per Miquel Mateu Pla (1898-1972). Aquest es va organitzar per seccions, seguint l’ordre alfabètic, i cadascuna disposa d’un tema diferenciat.

Així, la Secció A està destinada a Peralada i els Rocabertí. Comprèn manuscrits des del s. XVII fins el s. XIX, que contenen informació de la Guerra de la Independència a Peralada; la Secció B, dedicada al Convent del Carme, conté pergamins -des del s. XII fins el s. XVII-, i documents d’aquesta comunitat; la Secció C, anomenada Catllar-Besora, per disposar de documentació relacionada amb aquesta família de la Vall de Camprodon; la Secció D, dita La Guerra Gran i la del Francès, per incorporar documents dels dos conflictes bèl·lics esmentats; la Secció E, encapçalada amb el nom de Pergamins per contenir aquest tipus de documentació des del s. XII fins el s. XV; la Secció F,  rep el nom de Fons eclesiàstic degut a què la documentació està relacionada amb l’església i institucions religioses; la Secció G dedicada als Pobles de Catalunya, disposa de manuscrits i impresos; de la Secció H fins a la M estan dedicades a Miquel Mateu i Pla.

 

Fons documentals

 

Amb posterioritat a les seccions esmentades s’han incorporat altres fons relacionats amb activitats i empreses familiars. Aquest seria el cas de l’Arxiu particular de Damià Mateu Bisa (1864-1935); de l’Arxiu particular de Miquel Mateu Pla (1898-1972); dels arxius d’empreses familiars, dels quals sobresurt el fons de la Hispano Suiza.

Aquests fons permeten investigar la història de la comarca, la història econòmica empresarial i de la indústria automobilística.

Els documents més antics daten dels segles IX, X i XI, concretament, el més antic és un pergamí del 833.

 

Document

Document més antic (833)

Personal

 

El personal humà de la Biblioteca-Arxiu es concreta en una tècnica, la directora del centre.

 

Edifici

 

El Servei es troba ubicat en el que fou el Convent carmelita de Peralada. Un edifici construït en el s. XIV, del qual en va fer donació la família Rocabertí i que va incloure una clàusula de reversió segons la qual si deixava de tenir ús religiós revertiria en els seus descendents. En resultar afectat per la Desamortització, els descendents aconseguiren recuperar la propietat i annexionar-la al Castell.

En el darrer quart del s. XIX els germans Rocabertí-Dameto van establir un centre cultural de primer ordre amb la creació d’una Escola de primeres lletres i la Biblioteca. A la seva mort, la família Truyols, marquesos de la Torre, heretà la propietat.

L’any 1923 Damià Mateu va comprar el conjunt pel seu fill Miquel i aquest, en tant que bibliòfil i col·leccionista, va prosseguir la tasca iniciada pels comtes. A la seva mort, va ser la seva filla Carmen Mateu Quintana (1936-2018), qui va prendre el relleu.

Miquel Mateu va ampliar els fons bibliogràfics i va ser el creador de l’arxiu en base a compres a llibreters d’antiquari, a particulars i a la recuperació de la documentació de la comunitat carmelita -traslladada a Mallorca pels hereus dels Rocabertí-.

L’Arxiu compta amb dos dipòsits documentals equipats amb aparells de climatització i amb capacitat per a 122 metres lineals.

 

Biblioteca-i-sala-de-consulta

Biblioteca i sala de consulta

Serveis

 

Els principals serveis que ofereixen són la consulta presencial, per telèfon o correu electrònic. El servei de reprografia i digitalització destinat a investigadors, del qual se n’ocupen professionals externs. També ofereixen cessió de béns i organitzen exposicions.

Podem trobar l’Arxiu a Internet, per mitjà del seu web (http://www.museucastellperalada.com/museu/biblioteca/) o a la pàgina Arxivae, dels Arxius de l’Alt Empordà (http://arxivae.blogspot.com/).

 

Peculiaritats

 

L’Arxiu del Palau de Peralada per bé que és privat, des del s. XIX fins l’actualitat, ha disposat de professionals especialitzats per atendre les consultes dels investigadors. Tant la biblioteca com l’arxiu disposen de material únic que fa que els investigadors s’atansin a Peralada per a la seva consulta.

Una de les principals eines de difusió de la institució és l’exposició anual i en la qual es donen a conèixer les peces més significatives del propi fons: sobre Cervantes i la Col·lecció Cervantina; sobre la relació de Dalí i Miquel Mateu; sobre Viatges i viatgers; sobre els Comtes de Peralada i Mallorca; Jardins de paper; Enquadernacions; Cartografia; sobre la figura de Damià Mateu Bisa (1864-1935) o sobre Carmen Mateu Quintana (1936-2018), etc.

Així mateix, s’ha col·laborat en la cessió de peces per a exposicions.

 

Vestíbul

Vestíbul. Presentació de l’exposició L’Arxiu Fotogràfic de Palaci (2017-2018)

Visió Professió

 

Segons Inés Padrosa, en les darreres dècades la professió s’ha estructurat i s’ha projectat abastament. Això ha permès que una bona part de la població s’hagi conscienciat de la utilitat de la preservació documental.

S’ha de mantenir aquest caliu mitjançant la difusió dels fons amb projectes culturals diversos com exposicions, publicacions (preferiblement amb presència digital), aportació de notícies en els mitjans de comunicació, així com una activa presència on line.

Actuacions com la creació d’Arxivae (Arxius de l’Alt Empordà), suposen una bona eina per  difondre la tasca de cadascun dels components.