NAPOLEÓ I CATALUNYA

Amb aquest títol la Biblioteca de Peralada recorda el bicentenari de la invasió napoleònica a Catalunya i la seva repercussió en indrets propers com Figueres, Roses o Girona, i, altres, no tan pròxims com Barcelona o Tortosa. I, ho fa mitjançant l’exhibició de documents, gravats i manuscrits, complementat amb peces del museu com armes, objectes de vidre i de la col·lecció numismàtica, d’excepcional importància. Material procedent de la biblioteca dels comtes de Peralada, els darrers membres de la nissaga Rocabertí, i dels fons adquirits per Miquel Mateu a partir de 1923, avui preservats a la biblioteca i a l’arxiu peraladencs peraladenc.

Per suposat descomptat, el principal protagonista de l’efemèride és Napoleó qui, després de signar el Tractat de Fontainebleau (1807) -segons el qual la corona espanyola permetia el pas de les tropes franceses per encaminar-se a envair Portugal-, actua a traïció i ocupa les fortificacions de Barcelona i de Figueres, fets que provoquen un sentiment de rebel·lia en la població catalana i desencadenen la futura confrontació bèl·lica.

Tant la biografia del principal promotor d’aquest trasbals a la peninsula península ibèrica com les diverses reaccions, en contra o a favor, els coneguts com afrancesats, han quedat reflectides en nombrosa bibliografia, de la qual podem mostrar exemplars rars i curiosos a l’exposició sobre la “Guerra del Francès”, dels quals sobresurten alguns elements iconogràfics com els gravats-retrats de Napoleó i mapes de diferents setges, o bé documents coetanis com decrets i bans.

Les places de Figueres i Roses considerades estratègiques per garantir l’habituallament l’avituallament i les provisions, per la situació camí de França per terra i per mar, vàren varen ser ocupades. El Piano della Fortezza di Figueras (1811), del general napoleònic i enginyer italià, Camillo Vacani, completa, entre altres, la documentació relacionada amb el castell figuerenc, de la qual destaca el plànol original del Plano de la Plaza de San Fernando que se construie … (Cermeño, 1753).

El setge de Roses iniciat el novembre de 1808, queda explicat per un diari manuscrit on s’hi reflecteix, fil per randa, la situació de la plaça abans de l’entrada de l’exèrcit i les vicissituds viscudes durant el setge, el qual va durar un mes escàs. El 6 de desembre els espanyols sortien de La Ciutadella de Roses, presoners, camí de França.