<

>

PORTADA DE L’EDICIÓ PRINCEPS DE LA CHRONICA DE LA BIBLIOTECA DEL PALAU DE PERALADA

CARTA DEL REI JAUME III A RAMON MUNTANER. ARXIU HISTÒRIC MUNICIPAL D’EIVISSA

Ramón Muntaner

Aquest any la Biblioteca del Palau Peralada ret homenatge a Ramon Muntaner. Ell és, sens dubte, el peraladenc de més renom al llarg de tota la història de la comtal vila gràcies a ser l’autor de la Chronica, o descripció dels fets, e hazanyes del ínclyt rey don Iaume primer, una de les quatre grans cròniques catalanes al costat de la de Jaume I i el seu Llibre dels fets, de la de Bernat Desclot amb el Llibre del Rei en Pere i de la de Pere el Cerimoniós. No obstant això, Muntaner és, a la vegada, guerrer, militar, polític i administrador i el seu esdevenir és el relat d’una vida aventurera al servei dels reis de la Corona d’Aragó.

 

Muntaner va néixer a Peralada el 1265 i a casa seva s’hostatjaren els reis Jaume I el Conqueridor, camí del Concili de Lió (1274), i la seva filla Violant i l’espòs d’aquesta, Alfons X el Savi, de Castella. Es casà a València el 1311 amb Valençona, una pubilla de Xilvella i allà redactà el seu Sermó, un poema èpic escrit en vers provençal que tenia per finalitat encoratjar el rei Jaume II d’Aragó en la preparació de la campanya per a la conquesta de l’illa de Sardenya.

 

Els darrers anys de la seva vida s’establí a València fins el 1329, on es dedica al comerç i és elegit jurat de la ciutat; més tard es trasllada a Mallorca on és nomenat camarlenc pel rei Jaume III i esdevé batlle d’Eivissa.
Comença escriure la Chronica a la seva alqueria de València el 1325 i l’acaba el 1328 quan té seixanta tres anys, amb un estil en primera persona que narra una visió particular encara que primordial per conèixer el desenvolupament de fets històrics – que inclou el període que va des de la concepció de Jaume I el Conqueridor (1207) fins a la coronació d’Alfons IV d’Aragó (1328)-, alguns d’ells viscuts directament per l’autor. L’obra té dos nuclis temàtics principals: les guerres contra els francesos a Sicília i a Catalunya, i l’expedició dels almogàvers.

 

Per a Peralada, un dels passatges més interessants de la Chronica és el relat d’un fet esdevingut el 1285, la gesta d’una veïna del poble, na Mercadera, que va aconseguir alliberar la vila del setge a què estava sotmesa després de ferir i segrestar un soldat de les tropes enemigues franceses. A canvi de l’alliberament del cavaller francès es va percebre un rescat de dos-cents florins. Segons Muntaner, el rei francès, Felip l’Ardit, va morir prop de Peralada, a casa del cavaller Simó de Vilanova, i una gran quantitat de soldats francesos varen morir en l’anomenat Camí dels Morts.

 

L’exposició Ramon Muntaner versa sobre el personatge, el món al qual es va circumscriure i les grans cròniques, i està enriquida amb llibres i documents de l’època – com l’edició prínceps de la Chronica, l’exemplar manuscrit de les Constitucions del Regne de Sicília, el Privilegi rodat d’Alfons X o bé la Cosmographia de Ptolomeo (1482) –, complementada amb objectes medievals – com escultures romàniques tardanes, ceràmica bizantina i de Paterna, heràldica i arts decoratives de la baixa edat mitjana -, i contextualitzada amb les il·lustracions de les tombes dels reis Pere el Gran (Monestir de Santes Creus. Aiguamúrcia), i Felip l’Ardit (Basílica de Sant Denis. París).