L’església és gòtica. En el timpà de la façana destaca un grup escultòric de la Verge amb el Nen flanquejat per àngels, de mitjans del segle XIV. El temple és d‘una sola nau amb capelles laterals i coberta de fusta, és a dir, respon al tipus usual d’església gòtica catalana de l’orde mendicant.
Aquesta és l’església del convent, encara que molta gent la coneix com la capella del castell. Tot i ser gòtica, a l’interior s’hi aprecia una important restauració duta a terme pels comtes a les darreries del segle XIX, que pretenia recuperar l’estil gòtic que havia quedat emmascarat per les reformes barroques dutes a terme pels frares mentre havien habitat el convent.
L’àbsis, per exemple, va refer-se completament en estil gòtic. Va estucar-se tota la nau imitant els carreus de l’àbsis i en derruir la falsa volta va descobrir-se el teginat policromat gòtic, original de l’església. Aquesta restauració va comportar també l’excavació d’una gran cripta funerària, sobre la que va estendre’s un terra de rajoles amb l’arma parlant dels Rocabertí, el roc.