CONTES, CONTISTES I IL·LUSTRADORS
Tradicionalment els contes eren transmesos via oral, però arrel de les impresions de principis del segle dinou cobren vida pròpia i animada gràcies a que, amb la incorporació d’il.lustracions, i coincidint en el temps amb els inicis de l’escolarització dels nens, acaba utilitzant-se com a eina pedagògica: aquest gènere literari, tot i ser considerat menor, facilitava l’aproximació del nen al món de l’aprenentatge per la via de la fantasia i de la imatge.
Si en el decurs de la seva història, la literatura infantil ha patit alts i baixos en funció de les circumstàncies político-econòmiques de cada país, en els darrers anys, ha experimentat un impuls considerable present en la proliferació d’edicions i en l’ampliació de la secció infantil en les biblioteques públiques, al temps que gaudeix d’un ampli eco a través de les narracions de contes i les campanyes amb programes d’atenció al nen, com “Nascuts per a llegir”.
Sota l’apel·latiu de conte s’inclouen diferents relats breus amb diversitat temàtica: fantàstics, folklòrics o tradicionals, d’aventures i viatges, morals, religiosos, pedagògics…, editats amb materials senzills o presentats en funció de la fantasia de l’il·lustrador i del poder adquisitiu del comprador, com llibres-joc, llibres-objecte, contes amb làmines en moviment o plegables, els anomenats pop-ups, els encunyats o els contes miniatura.
La mostra de la Biblioteca del Castell de Peralada vol retre homenatge als que han participat en la història del llibre infantil: els recopiladors, els autors, els il·lustradors, els impressors i les editorials.
S’inicia el recorregut amb una selecció d’obres històriques de fabulistes com Esop, Iriarte, Samaniego o La Fontaine, recopilacions de contes anònims orientals com les “Mil i una nits” que tant varen influir en l’obra d’Andersen, obres de petit format destinades a la pedagogia i antologies de contes com les realitzades per Terenci Thos i Codina, Joan Amades o Ramon Menéndez Pidal.
Versions de grans contistes com Charles Perrault considerat el pare de la literatura infantil; els germans Grimm recopiladors de contes tradicionals; Hans Christian Andersen recopilador i autor, i grans il·lustradors com Rackham, Walt Disney, Pinchon, Hergé (pseudònim de Georges Rémi i creador de Tintín), Bartolozzi (introductor de Pinotxo a Espanya), o Penagos, assidu col·laborador de l’editorial Calleja.
La presència de la dona com a il·lustradora i contista queda representada amb la coneguda Comtesse de Ségur (Sophie Rostopchine) qui va iniciar-se en el gènere exercint d’àvia; Elena Fortún (pseudònim d’ Encarnación Aragoneses) creadora del personatge Celia i el seu cercle familiar format por Cuchifritín i Matonkiki; Lola Anglada; Maria Claret; Mercè Llimona; Pili Blasco; Elvira Elias; Leonor del Corral i Mary Greenwalt, entre altres. Hi queda reflexada també la important tasca de les editorials com Maucci, Juventud, Araluce, Sopena, Maravilla o Molino. Menció especial mereix l’editorial Calleja, per la seva gran contribució a l’ edició de contes i la seva popularització.
Destaquem els il·lustradors catalans vinculats a El Patufet: Joan Llaverias, Gaietà Cornet, Joan García-Junceda, Clovis Eimeric (pseudònim de Lluís Almerich), els germans Folch i Torres, i Ramon Folch i Camarasa. I tindrem ocasió de veure herois i heroïnes com Don Quixot de la Mancha, la bretona Becassine, Tintín, Massagran, Patufet, el Petit Príncep, Celia, Mickey, Dumbo, Els tres porquets.
La societat del benestar, els nous corrents pedagògics i les noves tecnologies han permès que mai s’ hagin invertit tants mitjans en la literatura infantil com en les últimes dècades. Esperem que alguns exemplars superen les vicissituds del temps i queden preservats per a les futures generacions.