La col·lecció de vidre és a la que Miquel Mateu va dedicar-se més directament i constant.
El Museu del Vidre és el més important d’Espanya, com a col·lecció feta per un sol propietari, i un dels més significatius del món entre les col·leccions privades. Té més de 2.500 peces de vidre antic que recorren des de l’Egipte faraònic fins al segle XIX.
S’ha de destacar entre els rics fons, la col·lecció d’objectes de cristall amb representació d’exemplars de Venècia, Silèsia, Bohèmia i la Granja de San Ildefonso (fàbrica de vidre i cristall del rei d’Espanya, a les rodalies de Segòvia) entre d’altres.
També sobresurt la col·lecció de càntirs, la més nombrosa dins la nostra col·lecció de vidre, ja que a Catalunya, entre els segles XVII i XIX s’oferien com a regal de noces. En observar-los podrem reconèixer el sexe dels càntirs, ja que n’hi ha de mascles i femelles.
Podrem veure també exemples de vidre arqueològic, vidre opalí, vidre esmaltat, i objectes per a tots els usos, des de copes fins a un biberó per a vedells passant per cornetes, bastons d’oficial, canadelles, deslletadors, pisters,copes… I per acabar una col·lecció vinculada al món del perfum: d’una banda les almorratxes, objecte d’origen àrab que encara persisteix a Catalunya i que podríem identificar amb els ambientadors actuals, d’altra banda els petits flascons de perfum, espanyols, anglesos, francesos, etc. Junt als perfumadors poden veure’s també els flascons xinesos, aquests últims no eren per al perfum, sino per a l’opi.
La col·lecció de ceràmica compta amb unes 1.000 peces, quasi totes espanyoles datables entre els segles XIV i XIX. Entre les quals, destaquen les diferents sèries catalanes, així com les rajoles d’ “oficis”, o les rajoles de calaveres del segle XVI del Convent dels Àngels de Barcelona.
Mereix menció especial la col·lecció de marcelines dels segles XVIII i XIX, objectes que, inventats per Mancero, virrei de Mèxic, s’utilitzaven per a prendre xocolata desfeta.
En general, la col·lecció compta amb bones representacions de totes les manufactures espanyoles tradicionals: la col·lecció de ceràmica daurada amb peces des del 1500 fins al segle XVII de centres com Manises i Reus. Hi ha també peces d’Alcora, destacant-ne la gran placa amb el descans de la fugida a Egipte, Talavera i Triana, amb exemplars policroms des del segle XVI, Terol…
Finalment, encara en la mateixa sala trobem la col·lecció numismàtica que, amb més de 2000 peces amb catàleg publicat, abasten des d’una sèrie de dragmes emporitans a una altra de la monarquia espanyola. Destaca com a exemplar excepcional una moneda única d’Hug IV d’Empúries amb espasa en lloc d’heràldica.