VIATGES I VIATGERS: DE COLOM ALS COMTES DE PERALADA
Els viatges són el resultat d’una inquietud, d’una curiositat amb finalitat professional o filantròpica o, tot al contrari, han tingut un objectiu depredador i rapinyaire. Com a conseqüència, el gènere humà ha descobert nous continents i ha millorat els coneixements geogràfics, cartogràfics, botànics, gastronòmics, mèdics, religiosos, artístics o folklòrics. La literatura de viatges és un gènere molt ampli que ha anat evolucionant al llarg de la història. Tal com deia Ortega i Gasset “jo sóc jo i la meva circumstància”; per això, cada relat estarà condicionat pel narrador, per les seves experiències i els seus prejudicis. Per aquest motiu, hi ha els fervents partidaris de les guies tipus Murray o Baedeker, les quals es limiten a esmentar els llocs a visitar, sense apreciacions ni valoracions personals.
L’exposició, com és habitual, es nodreix dels fons bibliogràfics i museístics propis i abraça fins el s.XIX, època de grans avenços en els transports, les comunicacions i en les tècniques d’impremta amb la invenció de la fotografia. És el moment en què l’individu perd la por i va a la recerca del desconegut i l’exotisme. És el moment en què apareixen les Guies i la fotografia s’imprimeix en forma de targeta postal, i és en aquest període quan els darrers membres de la nissaga Rocabertí-Dameto, Antoni, comte de Zavellà, i Tomàs de Rocabertí, comte de Peralada, i els seus decisius oncles Ignasi i Joan Dameto retornen a Peralada. Tindrem ocasió de descobrir el seu caràcter “locomòbil”, tal com deien ells mateixos, amb alguns dels destins turístics per ells visitats i contemplar les guies adquirides.
En aquesta ocasió, la tria bibliogràfica s’ha realitzat entre prop d’un miler d’exemplars – la major part procedents de les compres fetes pels darrers membres de la nissaga -, dels quals el visitant en podrà veure més d’un centenar.
Probablement, moltes de les descobertes no s’haurien realitzat si els projectes no haguessin estat recolzats pels monarques. Entre ells trobarem, a títol d’exemple, la descoberta del Nou Món per Colom amb l’aval dels Reis Catòlics; els viatges científics de James Cook (s.XVIII) aixoplugats per la Royal Society; el d’Alexandre de Laborde (s.XIX) empès per Manuel de Godoy, ministre de Carles IV o l’expedició científica encapçalada per Juan de Dios Rada Delgado a bord de la fragata Arapiles cap al Mediterrani oriental, sufragada per Amadeu de Savoia
Molt ben representats s’hi troben els viatgers estrangers arreu del món com és el cas del Voyage Pittoresque, del montrealenc Jacques Grasset de Saint-Sauveur, o per Espanya, entre els que hi figura Travels through Spain de Henry Swinburne, L’Espagne de Charles Davillier amb magnífiques il·lustracions de Gustave Doré o la de Pau Piferrer Recuerdos y Bellezas de España i, de manera particular per Catalunya, entre els quals cal ressaltar el manuscrit anònim d’un franciscà del s.XVI Peregrinació de la Ida per Cathaluña, i no oblidem les Illes Balears amb l’obra de J.B. Laurens Souvenirs d’un voyage d’art a l’Ile de Majorque. Curioses són les experiències del primer espanyol no musulmà en visitar La Meca, el català Domènec Badia Leblich, conegut com a Ali Bei el-Abbassi. Així com, interessants són, les explicacions de literats com Alexandre Dumas, Arthur Andersen, o Jacint Verdaguer o la literatura Eaux-Chaudes a Itineraire de Pau aux Eaux-Bonnes et aux Eaux-Chaudes (Pau, 1844) de viatges ficticis.
Un esment especial mereixen els viatgers moguts per la religió amb predilecció per Terra Santa.
Encara que la seva presència sigui escadussera, no hi faltaran les dones viatgeres com George Sand (1804- 1876) pseudònim d’Amandine Dupin i les seves impressions mallorquines o les de Madame d’Aulnoy, de soltera Marie-Catherine Le Jumel de Barneville (1650/51-1705), i les de l’autora austro-hongaresa Irene de Suberwick (s.XIX), qui escrivia sota el pseudònim de Manuel de Cuendías. El relats d’aquestes dues escriptores han portat moltes controvèrsies, havent estat qualificats de descripcions fictícies. Tampoc hem oblidat fer una referència als balnearis que, en el segle XIX, esdevenen llocs de moda, de reunió i d’esbarjo, on les classes adinerades combinaven l’oci amb les vacances terapèutiques. Des de Vichy o Pau a Baden, fins als Banys de la Mercè, a Capmany. També hi queden reflectits els principals mitjans de comunicació al llarg d’aquests segles i els ensurts constants en els decurs dels viatges ocasionats per pirates, bandolers, lladres i trabucaires. Una especial atenció s’ha dedicat a les il·lustracions que acompanyaven els escrits, fruit de l’art dels propis narradors o de dibuixants professionals que els acompanyaven en el seus desplaçaments per reflectir amb major fidelitat les imatges dels llocs visitats.
Inés Padrosa Gorgot
Bibliotecària