LLIBRES TANCATS

Mitjançant aquesta exposició, enguany, la Biblioteca de Peralada mostra un dels vessants més interessants i més desconeguts de la història del llibre i, en particular, de la història de l’art. L’origen de la biblioteca peraladenca, formada per 80.000 volums, es remunta a la dels comtes de Peralada, amb l’enriquement posterior, per compra, de la mà de Miquel Mateu. De manera que conté un fons bibliogràfic, ric i variat, procedent de col•leccions diverses.

El Llibre tancat…, parla…
El Llibre tancat… exterioritza el patiment sofert al llarg de la història. El Llibre tancat … ens permet arribar a la coneixença d’anteriors possessors. La tècnica emprada en el Llibre tancat… ens apropa a la datació, mentre que la qualitat del material ens encamina cap al possible estrat social. La iconografía del Llibre tancat… l’emmarca en un estil i, la signatura, a un autor i unes tendències.

A l’exposició s’hi troben representats diferents estils i tècniques, desenvolupats des del segle XV fins al segle XX. Les enquadernacions més antigues són les gòtiques, segueixen les mudèixars, renaixentistes, plateresques, barroques, les anomenades tipus “ventall”, “cortina”, o “catedral”, imperi, romàntiques o modernistes. Un apartat atemporal els constitueixen les enquadernacions heràldiques i les que disposen de diferents superlibris o marques de l’antic possessor, així com les signades per l’artista. I, un apartat més modern, correspon a l’enquadernació editorial sorgida en el segle XIX.

D’entre tot el conjunt cal ressaltar les enquadernacions renaixentistes de l’escola d’Aldo Manuzio, i alguns noms propis com el de Pedro Antonio de Aragón, Virrei de Nàpols, qui va donar la seva biblioteca particular a Poblet, la qual va ser dispersada degut a la desamortització, però el seu contingut és fàcil d’identificar per mostrar com a superlibris el seu escut heràldic d’escola napolitana.
Altres noms propis d’enquadernadors estrangers corresponen a Simier, Gruel, Sauton, Magnin, Ménard, i del país destaca l’enquadernació en damasquinat, signada i datada, Zuloaga 1854, dedicada a la reina Isabel II, o les d’Hermenegild Miralles, Emili Brugalla, Miquel Rius, o les enquadernacions editorials de la casa Oliva de Vilanova, de la casa Montaner y Simón o les de la col•lecció “Biblioteca Arte y Letras”.

Per tot el que acabem d’explicar, esperem que l’espectador i visitant sàpiga copsar la importància d’aquest art que no s’ha limitat a preservar el contingut. A partir d’ara, reflexioni sobre l’embolcall d’una obra, i estableixi un hipotètic diàleg mitjançant el qual li arribi una informació pot ser, fins ara, menystinguda.

Inés Padrosa Gorgot
Biblioteca de Peralada